Història de la Masia
L’origen de Mas Canovas se situa en temps romans tal com confirmen nombroses troballes de l’època aparegudes a la casa: peces de teler (ponderals), fragments de terra sigilata i fons d’àmfora permeten deduir que es tractava d’una explotació agrícola en la que s’elaborava vi i es gaudia d’una bona qualitat de vida.
El primer esment escrit de la casa que s’ha trobat, és una cita de la casa en un document de l’any 1148.
El 1215 el senyor de la casa era el cavaller Berenguer de Canovis. En un document de l’any 1295, es referència que Simó de Gironella va vendre a Guillem de Camós seva fortalesa de Cànovas. S’esmenta l’existència de forn de pa i de celler.
La importància i la independència de Mas Cànovas ve subratllada per ser una casa ‘aloera’ o de franc alou, és a dir, que els seus propietaris estaven únicament obligats a
pagar al poder eclesiàstic i al més alt poder feudal, i no a senyors de menor importància. Durant l’edat mitjana existia únicament l’edifici corresponent
pagar al poder eclesiàstic i al més alt poder feudal, i no a senyors de menor importància. Durant l’edat mitjana existia únicament l’edifici corresponent a la casa però després dels atacs dels corsaris turcs l’1 d’agost de 1545, es va edificar una torre aïllada protectora que servia de refugi. D’aquesta manera, en cas de produir-se un atac, només necessitaven retirar els taulons de fusta que comunicaven la casa amb la torre, de manera que aquesta fos inaccessible. Un segle més tard es va construir una capella que unia les dues edificacions, complementant d’aquesta manera el conjunt que s’ha conservat fins a l’actualitat.
La propietat de Mas Cànovas s’ha anat transmetent de pares a fills des de temps immemorials. L’última propietària que va portar el nom de la casa va ser Marianna de Cànovas, que va viure al segle XVIII. Posteriorment ha estat propietat dels seus descendents: Les famílies Prat de Sant Julià, Casanova i Vives.